El passat dia 9 de febrer va tenir lloc el diàleg “Com sostenir projectes educatius en el temps?”, a l’Institut STEAM Angeleta Ferrer de Barcelona.
Els diàlegs pedagògics són trobades d’aprenentatge entre iguals que duren 1 h i mitja. Els objectius d’aprenentatge de les càpsules es defineixen a partir de les necessitats exposades per als centres a la primera trobada presencial. El que diferencia els diàlegs de les càpsules és que aquestes no estan coliderades per ningú que tingui expertesa, sinó que es tracta d’una sessió de reflexió i de treball col·lectiu sobre un tema prou obert, nou, o complex que requereix aquest format per a construir fonaments plegats.
Després de fer una petita introducció del concepte de diàleg, les persones de cada centre van compartir les seves experiències relacionades amb la continuïtat dels projectes educatius duts a terme als respectius centres: què havia funcionat, què no havia funcionat, amb quins avantatges i inconvenients s’havien trobat…
Alguns dels reptes que vam posar en comú van ser els següents:
- La fusió entre una escola i un institut a Institut Escola. Com fer aquest procés de manera que es puguin mantenir ferms els fonaments del projecte educatiu i de manera que l’equip humà comparteixi els valors del projecte?
- Absorció d’un centre que ha tancat perquè és absorbit per un altre: com es dona continuïtat al projecte educatiu en aquest cas?
- Com formar internament als mestres nous i als que segueixen per continuar avançant i, alhora, no perdre els valors del projecte inicial?
Algunes de les reflexions amb les quals vam sortir de la jornada i que es podien traslladar a altres centres van ser les següents:
- Documentar-ho tot.
- Formació de mestres nous:
- Explicar l’origen i la història del centre.
- Compartir el model pedagògic.
- Compartir la metodologia (per exemple, per què ens organitzem en ambients, per què donem molt d’èmfasi en l’acompanyament emocional…).
- Creació d’una escola d’estiu la primera setmana de juliol per al nou professorat.
- Mensualment, dedicar una setmana al benestar emocional del professorat (aquella setmana no es produeixen materials nous ni es planifiquen classes).
- Codocència – docència compartida: “apadrinar” un/a professor/a i fer els projectes de manera conjunta”.
- En el disseny de projectes, el professorat veterà es mou en diversos grups.
- Dedicar dues hores setmanals a la tarda per fer una reflexió pedagògica.
- Relleus de lideratge: fer una projecció del professorat dins dels centres.
- La figura de les coordinacions pedagògiques com a persones coordinadores, no com a transmissores de coneixement.
- Creació d’un espai bisetmanal en què es fa una reflexió pedagògica i tothom porta les coses que inquieten en relació amb la pràctica educativa.
- Fer els canvis de manera progressiva.
Sostenir projectes educatius en el temps no és fàcil, però les bones pràctiques d’altres centres ens van inspirar per a poder seguir treballant per a fer-ho possible!