El dia 9 de desembre va tenir lloc la càpsula formativa “Els projectes globalitzats a l’ESO” Aquesta sessió va sorgir de la necessitat dels equips del Fòrum Futurs de l’Educació de compartir com els centres de secundària estan avançant en la creació i el desenvolupament de projectes veritablement globalitzats.
Sandra Entrena, directora de l’Escola Virolai, va liderar la sessió oferint preguntes disparadores i promovent l’intercanvi d’experiències entre iguals.
La trobada va constar de quarts parts diferenciades. En primer lloc, els grups de treball plantejats van discutir sobre el significat del concepte globalització. Seguidament, es van compartir experiències relacionades amb la complexa tasca de globalitzar en els centres. Es van diferenciar les experiències dels inicis de les d’actualitat i futur. Sovint tendim a compartir directament allò que ens enorgulleix o que ens angoixa del present i oblidem el camí recorregut per arribar fins on som avui. Aquesta trajectòria és molt rellevant quan compartim entre iguals per aprendre dels aprenentatges d’altres i per qüestionar i confrontar idees.
Les persones assistents van coincidir en que la globalització als centres es duu a terme desenvolupant experiències basades en problemes o situacions del món real de forma integral, de manera que els continguts de les àrees i matèries es presenten només com a mitjans per a la comprensió i intervenció en les situacions proposades. Es van destacar el treball per projectes i l’aprenentatge cooperatiu com a metodologies bàsiques emprades.
Es va constatar que són diverses i diferenciades les decisions que cada centre ha anat prenent per avançar en la globalització (des de provatures de projectes interdisciplinaris en cursos concrets fins a l’estructuració de grans franges globalitzades en totes les etapes) però són comuns els elements que es van destacar com a essencials:
- Autonomia de l’alumnat i treball cooperatiu: Les metodologies proposades requereixen un focus específic en aquests dos aspectes. Els projectes es poden planificar amb excel·lència però treballar bastides i estratègies per millorar en l’autonomia i treball cooperatiu de l’alumnat és imprescindible perquè l’aprenentatge succeeixi de forma efectiva. Sovint es menystenen aquests elements quan, amb el temps, els equips s’adonen que són els aspectes més cabdals a considerar.
- Codocència i coordinació del professorat: El trencament de l’ensenyament per matèries permet també la flexibilització de l’estructura un/a docent – una aula. Els espais i els temps es reformulen, i el rol de l’acompanyant del procés d’aprenentatge també. Sumar més d’un docent sembla que ha de facilitar la tasca d’aquest però en realitat requereix formes de fer i pensar molt diferents. Per tant, és clau que els claustres dediquin temps a formar-se en codocència i també que es puguin dedicar espais a planificar bones estructures de codocència. Així mateix cal replantejar els moments de coordinació (de què parlem quan ens reunim?, com ens coordinem per anar a la una?, com responem a les necessitats d’avaluació formativa en els moments de coordinació?, etc.) que reclama també noves fórmules.
- Millora contínua. Els primers anys de globalització demanen grans esforços per part dels equips: cal recomençar i crear (sovint) des de zero. A mesura que les metodologies globalitzadores es van consolidant, els i les docent han d’anar trobant sistemes per millorar sobre la base construida. Una bona documentació dels projectes permet tenir converses futures sobre què és allò que s’ha de prioritzar en cada proposta, què cal avaluar, etc. D’altra banda, anar obrint els projectes a externs (i a altres membres de la comunitat educativa) permeten caminar cap a la sostenibilitat d’aquests.
La reunió es va tancar amb una breu cloenda on es va triar una imatge per representar allò que havia significat la sessió per les persones participants. La foto seleccionada va ser un graffiti amb la frase “Lo imposible solo tarda un poco más”; sentiment que va ressonar al llarg de la sessió. Es va compartir que l’única estratègia per proposar aprenentatges rellevants i amb sentit és trencar definitivament la lògica d’estructuració a través de matèries tot fent una aposta clara per la construcció de connexions horitzontals entre àrees de coneixement. Tot i així, es va subratllar que aquest objectiu és un veritable repte i que ens queda molt camí per recórrer en l’assoliment d’aquest horitzó.