El dia 30 de novembre va tenir lloc la càpsula formativa “Com podem millorar la sostenibilitat dels projectes educatius dels nostres centres?”. Aquesta jornada va sorgir de la necessitat dels equips del Fòrum Futurs de l’Educació de trobar camins que facin compatible la consecució de projectes educatius transformadors amb la sostenibilitat a mig i llarg termini d’aquests.
Sabem que avançar en els processos de transformació educativa requereix molta dedicació. Els i les docents dels centres posen diàriament molta energia en aconseguir els objectius proposats…però, quant temps podem resistir tota aquesta pressió i esforç addicional?
L’equip directiu de l’Institut Escola Daniel Mangrané va liderar aquesta sessió virtual compartint l’evolució del seu projecte tot fent èmfasi en les palanques i els obstacles, així com estratègies per fer que el Mangrané tendeixi a esdevenir un projecte sostenible.
Es destaquen a continuació quatre aspectes clau per assolir l’anhelada sostenibilitat que l’equip va compartir al llarg de la sessió:
- Obertura a altres realitats: avançar en una nova visió de l’educació és un gran repte que no podem encarar en solitud. No tenim encara receptes màgiques, estem provant i assajant. En definitiva, estem aprenent a operar d’una forma molt diferent. Cal que els centres educatius s’obrin a altres centres que estan vivint processos similars. Podem (i hem) d’aprendre d’allò que altres estan fent i és precisament aprenent de les decisions (errors i encerts) d’altres que podem reduir el desgast propi.
- Proposta de formació i acompanyament constant a l’equip docent: sabem que els equips directius tenen poc marge per bloquejar temps perquè el claustre es coordini i es formi. Així doncs, planificar acuradament els espais perquè els i les docents es sentin recolzats i acompanyats en la tasca d’educar és clau. Si l’equip docent es sent sol en el gran repte proposat, difícilment resistirà l’estrés que ha de suportar.
- Impuls del vincle i el sentiment de pertinença al claustre: la construcció de projectes transformadors reclama grans esforços dels i les docents, i invertir temps perquè aquests/es professionals es sentin part d’un projecte i d’un equip fort esdevé imprescindible.
- Implicació de la comunitat educativa i creació de xarxa: implicar més agents en l’acció educativa requereix un esforç inicial que ofereix molts avantatges en termes de sostenibilitat. És fonamental la creació de comissions per incloure les famílies; el desenvolupament de projectes que compten activament amb el propi alumnat o l’establiment d’aliances amb institucions, xarxes i comunitats de professionals. D’aquesta manera, el professorat encararà amb suports els desafiaments que van sorgint.
La primera part de la reunió va ser un bon disparador per convidar els i les assistents a fer, posteriorment, una reflexió sobre què cal tenir en compte per impulsar un projecte sostenible i què cal evitar específicament perquè això sigui possible.
Finalment es va obrir un torn de paraula on el professorat assistent va poder compartir inquietuds específiques sobre el tema tractat. Concretament, es va parlar sobre l’afectació negativa que ha tingut la reducció de les 4h no lectives de presencialitat al centre i de quina manera els equips poden trobar formes alternatives per compensar aquesta qüestió.
D’altra banda, també es va posar sobre la taula que l’aposta per l’acció tutorial i l’orientació educativa (que requereixen reunions individuals, implicació de les famílies, etc. i que, sense cap dubte, són bàsiques per poder personalitzar els aprenentatges) són tan intensives en hores que estan esdevenint molt complexes de mantenir pel professorat amb la qualitat esperada.
En definitiva, sentim que els centres educatius segueixen fent esforços que superen allò que podem demanar als i les professionals de l’educació. L’èxit de la transformació educativa passa per trobar fórmules que permetin bastir projectes molt més sostenibles.