El passat 7 d’abril vam fer una trobada d’aprenentatge entre iguals sobre el paper de l’alumnat en el procés d’avaluació. Us compartim un resum de la trobada en 5 idees clau:
1. La finalitat de l’avaluació formadora és aprendre a aprendre
“Des d’una perspectiva tradicional de l’avaluació formativa, la responsabilitat de la regulació, és a dir, de fer les retroalimentacions per ajudar els nois i noies a identificar i superar les dificultats que van sorgint al llarg del procés d’aprenentatge, és essencialment del docent, que és qui reconeix els errors de l’alumnat i decideix quines són les estratègies més adequades per avançar. En canvi, l’avaluació amb una finalitat formadora comporta implicar molt més l’alumnat en la seva autoregulació, a partir de processos d’autoavaluació i de coavaluació” (Sanmartí, 2020)
Que l’alumnat aprengui a avaluar-se és una de les condicions bàsiques per aprendre a aprendre. Com diu H. Ruiz (2020), “aprendre a aprendre implica fer-se conscient del propi procés d’aprenentatge, monitoritzar el progrés i ser capaç de prendre les mesures adequades per millorar-lo deliberadament. Es tracta, per tant, d’una habilitat metacognitiva, és a dir, que implica que l’individu pensi i reflexioni sobre els seus propis processos cognitius.”
 |  |
Imatges: Sessió d’autoavaluació a l’Escola La Maquinista
2. Personalitzar l’aprenentatge implica personalitzar l’avaluació
L’autoavaluació ha de permetre a l’alumnat identificar què està aprenent i com ho està aprenent, analitzant els seus encerts, les dificultats i els errors, i trobar camins per avançar. D’aquesta manera, l’autoavaluació permet als i les aprenents no només fer-se conscients d’allò que són capaços de fer sinó també de quin és el proper pas.
Imatges: Pla personal de l’Escola La Maquinista
Personalitzar l’aprenentatge implica adaptar-se als diferents ritmes d’aprenentatge, diversificant els objectius, els continguts i la metodologia segons les necessitats de cada infant i, en conseqüència, també implica personalitzar l’avaluació.
3. El paper de l’alumnat en els informes d’avaluació trimestrals
L’avaluació de final de trimestre és, sens dubte, una oportunitat clau per parar i reflexionar sobre el progrés de l’alumnat. Però tenim clar qui fa aquesta reflexió? I a qui va dirigida? I per què?
És lògic pensar que l’alumnat ha de tenir un paper actiu en l’elaboració dels informes trimestrals ja que, en definitiva, es tracta del seu procés d’aprenentatge i sabem que “només pot corregir (autoregular) els errors qui els ha comès, a partir, això sí, de l’ajuda que proporcionen els docents i els companys i companyes” (Sanmartí, 2020)
A l’IE Teresa Altet de Rubí, l’alumnat participa en l’elaboració dels informes del 1r i del 3r trimestre, a partir de l’autoavaluació guiada pels docents. En aquest institut escola, l’informe del 2n trimestre el realitzen íntegrament els nois i noies, com ens expliquen ells i elles en aquest vídeo:
L’experiència de diversos centres ens diu que les famílies valoren més els informes redactats pels propis alumnes perquè ho conceben com una tasca més d’aquests. A més, el llenguatge dels infants i joves resulta sovint més fàcil de comprendre per les famílies poc acostumades als tecnicismes que a vegades utilitzem alguns docents en els informes trimestrals.
4. Utilitzar diferents formats per arribar a tot l’alumnat
Personalitzar l’aprenentatge i l’avaluació implica també flexibilitzar els formats i canals per oferir i rebre informació. A l’Escola El Roure Gros, per exemple, enregistren converses d’autoavaluació (amb veu o vídeo) per capturar les reflexions de l’alumnat. Aquest pot ser un format adequat per als infants de les primeres etapes (educació infantil i cicle inicial de primària) que encara no tenen prou facilitat escrivint, però poden elaborar reflexions profundes a través de la conversa amb la mestra, com també per l’alumnat d’etapes posteriors que ho necessiti.
En aquest sentit, també podem diversificar els formats d’autoavaluació i coavaluació, que poden anar des de la participació de l’alumnat en els informes trimestrals, com hem vist en el vídeo de l’IE Teresa Altet, fins a les carpetes d’aprenentatge, els plans personals, els diaris d’aprenentatge, etc.
5. Cal dedicar temps de qualitat a l’autoregulació de l’aprenentatge (no només al final del trimestre)
És important destacar que l’autoavaluació no hauria de ser només la “dels informes” de final de trimestre sinó que es tracta d’una reflexió que s’ha d’anar fent dia a dia, dedicant-hi temps de qualitat a l’aula.
Com diu Neus Sanmartí (2020) “Identificar els obstacles i els errors i trobar camins per superar-los requereix temps per a l’autoreflexió, però aquest temps és el més útil perquè realment hi hagi aprenentatge i, en canvi, no hi ha temps més perdut que ensenyar alguna cosa sense que la majoria de l’alumnat identifiqui i corregeixi les seves dificultats”.
Així, dedicar temps a l’autoavaluació i la coavaluació és una forma de donar-li valor (i a més a més, és imprescindible). Aquest temps s’ha d’invertir revisant, analitzant, desconstruint i construint els processos amb evidències. Les evidències són la “clau de volta” per anar ajustant, al detall i amb objectivitat, la consciència de com estem aprenent.
Per seguir aprenent…
Algunes referències per saber-ne més:
- SANMARTÍ, N. (2020). Avaluar és aprendre. Departament d’Educació (XCB)
- RUIZ, H. (2020). ¿Cómo aprendemos? Barcelona: Editorial Graó.