Montse Fusalba i Josep Maria Esteve, membres del Fòrum Els Futurs de l’Educació.
Un model que posa l’aprenent al centre de l’aprenentatge, que trenca amb la tria com a objectiu i on tothom hi té un paper important. Una escola que aprèn i que dóna sentit al creixement personal generant interès per seguir aprenent al llarg de la vida.
Estem vivint temps convulsos amb grans transformacions que afecten la vida de les persones i el futur del propi planeta. Ens hem endinsat en un nou paradigma on els canvis es produeixen d’una manera molt accelerada, trasbalsant el cor mateix de l’educació i els seus principis.
L’educació del s.XXI té una responsabilitat imperiosa de canviar la mirada i l’objectiu, posant veritablement el focus en les persones que aprenen. L’educació hauria de preparar els infants i joves per ser capaços de millorar la seva pròpia vida, la dels altres i la del seu entorn.
Ja no podem assegurar que els aprenentatges de sempre siguin útils i tinguin la capacitat de formar persones competents per enfrontar-se als grans reptes de futur descrits en la declaració d’Incheon. Ens cal emprendre un nou camí, definir clarament el nou paper de l’educació, trencar amb estructures i formes d’aprenentatge que ja no ens donen resposta.
El confinament fruit de la Covid-19 ha evidenciat moltes de les vergonyes del propi sistema i ens ha fet prendre consciència de la poca praxis dels molts objectius que contemplen els projectes educatius dels centres. Esdevé doncs un gran esforç aprendre a desaprendre.
En els moments més difícils i contextos més desfavorits s’ha constatat que l’acompanyament personalitzat ha estat l’eina més potent. Hem comprovat també que el nou món requereix una educació més globalitzada i no tant parcialitzada en disciplines, i deslligada dels interessos de l’alumnat.
Com organitzem aquesta nova escola?
La transformació no ha d’anar lligada a la rapidesa dels canvis ni a l’augment de continguts a transmetre, al contrari, passa per oferir espai a l’aprenent per treballar a partir dels seus interessos i per possibilitar el seu potencial personal i professional.
Per preparar persones que participen del seu procés d’aprenentatge, des del què són, com són i què volen ser; amb facilitat d’adaptació; respectuoses amb el seu entorn físic i humà i llestes per encarar reptes que encara ara desconeixem, cal una escola que posa més èmfasi en l’aprenentatge que en l’ensenyament. Aquesta escola no fa per fer, es centra en dotar de sentit a tot allò que fa, no des d’una visió finalista de l’educació (per “seleccionar els millors”) sinó des de la creença que tot l’alumnat s’ha d’esprémer al màxim. I això requereix aplicar també transformacions en el propi ecosistema educatiu, és clar.
Apostem per un model comprensiu de l’educació, de centres educatius que aprenen contínuament i que donen temps a l’alumnat per créixer, reflexionar i formar-se i que acompanyen en allò que cada un és més talentós, motivant-lo per seguir aprenent i evitant l’avorriment i el fracàs. Cal eliminar el concepte tradicional dels deures com un allargament de la jornada i oferir un espai de gaudi i investigació, de desenvolupament de la creativitat i la imaginació.
Aquesta forta aposta té també per objectiu no deixar ningú enrere tenint en compte totes les premises de l’escola inclusiva, sense segregació ni agrupaments per nivells, sense itineraris. Un model on l’orientació i el coneixement personal de l’alumnat són la base per formar-lo en el seu creixement humà, acadèmic i laboral. Per tant, una escola participativa on l’aprenent té veu i vot, i l’oportunitat de desenvolupar l’esperit crític per formar part d’aquesta societat que tan ho necessita.
Hem de tenir confiança en els i les docents, ja que són els qui faran possible aquest horitzó. Els i les professionals fan de l’accés al coneixement, la possibilitat d’un atreviment: l’atrevir-nos a no saber junts i a aprendre junts.