Una educació de qualitat per a tothom: una educació personalitzada

Què entenem per educació de qualitat?

Dolors Queralt Moreso, directora de l’IE Daniel Mangrané i Coral Regí, directora de l’Escola Virolai

La universalització de l’escolarització serà, quan s’aconsegueixi, un gran triomf per a la nostra societat, però conforme avancem en aquest objectiu se’ns ha plantejat un repte encara més gran: cal un aprenentatge rellevant que doni resposta a cadascun dels infants i joves: una educació personalitzada, que aconsegueixi l’educació integral de cada infant amb tota la seva singularitat, una educació que no deixi ningú enrere perquè comparteix un principi clau: la millor educació per tots i cadascun dels nostres alumnes. El nostre sostre ja no és l’escolarització universal, sinó un aprenentatge rellevant, significatiu i transformador per a cada infant.

Però quina ha de ser aquesta educació? Si parem compte del que Yuval Harari exposa en el seu llibre 21 lliçons per al S.XXI, posant la mirada en el 2050, què cal ensenyar? Harari parla de les 4C: el pensament crític, la creativitat, la comunicació i la cooperació, però va més enllà concretant com “les escoles haurien d’insistir menys en les habilitats tècniques i treballar més per a les habilitats d’ús general per a la vida, la més important de les quals serà la capacitat d’adaptar-se al canvi, d’aprendre coses noves i de mantenir l’equilibri mental en situacions inhabituals”.

L’educació ha d’anar molt més enllà de l’aprenentatge fins i tot competencial que es fa a l’entorn escolar: educar a l’escola és educar-se socialment, és aprendre a viure en comunitat. Els processos de personalització impliquen treballar amb l’alumnat des d’una perspectiva holística de la seva personalitat, i per tant en l’àmbit escolar inclouen tots els aspectes relacionals i de convivència amb la màxima diversitat possible, tal com es trobaran en el món real.

Propostes com educar als nois i noies en grups reduïts per agrupacions d’interessos o, encara menys, en grups homogenis dins els nivells acadèmics, no personalitzen ni l’aprenentatge ni l’educació sinó que tornen a plantejar propostes homogènies per grups d’alumnes que de ben segur tenen, més enllà de les seves capacitats intel·lectuals o els seus resultats acadèmics, interessos diferents.

La diversitat dels nostres alumnes és en sí mateixa enriquidora i permet posar en joc diferents propostes personalitzadores, per exemple, estratègies d’aprenentatge entre iguals, en les que aprenen tots i s’enriqueixen com a persones, organitzacions de centre en què els cicles s’estableixen no en funció de les diferents etapes educatives o d’acord amb la normativa, sinó tenint present el procés evolutiu de l’alumnat i buscant acompanyar les transicions en les etapes educatives, sempre posant la mirada en l’alumnat, en tots i cadascun d’ells i elles a nivell individual, buscant singularitzar la diferència, empoderant-la i acompanyant-la.

La segona premissa errònia és pensar que les estratègies d’aprenentatge analitzades amb els recursos d’intel·ligència artificial ens resoldran la personalització de l’aprenentatge. És evident que l’anàlisi de les nostres estratègies d’aprenentatge més mecàniques poden ser analitzades utilitzant la intel·ligència artificial i, d’aquesta manera, proposar-nos exercicis més adaptats al nostre estil d’aprenentatge d’algunes rutines més mecàniques…. Però quan parlem de personalització estem parlant d’un procés molt més profund: Personalitzar implica acompanyar l’infant a desenvolupar les seves singularitats amb un acompanyament específic i una exigència diferencial. Implica aportar en cada cas el que l’infant necessita per créixer com a persona en tots els àmbits en un entorn social en el que cal valorar tots els talents. Cal treballar reforçant especialment les funcions executives partint de l’autoconeixement, l’autonomia, l’autoacceptació i l’acceptació dels altres, cal acompanyar a l’alumne a aprendre a aprendre i treballar de manera cooperativa.

“La incorporació de noves metodologies d’aula com els ambients, els espais, els projectes, els tallers… ajuda i reforça l’acompanyament en el desenvolupament de l’alumnat, però la personalització no és una qüestió de metodologies pedagògiques”

Evidentment, la incorporació de noves metodologies d’aula com els ambients, els espais, els projectes, els tallers… ajuda i reforça l’acompanyament en el desenvolupament de l’alumnat, però la personalització no és una qüestió de metodologies pedagògiques, com César Coll destaca: «és per sobre de tot una actitud, una mirada que implica estimació i respecte a tots i cadascun dels infants valorant la seva diversitat»

Una educació personalitzada implica adaptar el currículum, la metodologia i l’avaluació. El currículum ha de ser flexible, assumint que els continguts curriculars són una referència que cal esporgar i adaptar al nostre context i als ritmes de l’alumnat. No importa tant el que els infants i joves aprenen, sinó el que aprenen a fer per continuar aprenent. I per sobre de tot cal una avaluació competencial i diferencial, en la qual valorem el progrés, l’esforç de cada alumne, per sobre del nivell assolit. Una avaluació justa és la que s’adapta a cada infant, la que provoca creixement personal, la que ens ajuda a continuar aprenent perquè ens dona pistes per continuar.

Un element clau de la personalització és el treball d’orientació, de tutoria individualitzada que ens permet acompanyar a cada alumne en un seguiment holístic de la persona. L’objectiu no és l’ensenyament personalitzat a l’aula, és una educació personalitzada treballada de manera conjunta per escola i família.

L’Educació personalitzada no és un repte fàcil per al professorat, però és el veritable repte de l’Educació per a tots, la resposta per reduir l’abandonament i el fracàs escolar.  Cal que l’educador descobreixi que el seu rol no és ensenyar al grup-classe, sinó acompanyar a cada alumne a descobrir el seu potencial, fer-lo créixer i mantenir en tot moment la seva confiança i ganes d’aprendre. És evident que això requereix intensificar la formació dels docents en aquests àmbits, també posar en joc estratègies de codocència a l’aula per enriquir la visió dels alumnes i organitzar els centres per donar temps al professorat per a l’atenció personalitzada i la tutoria amb alumnes i famílies i, per sobre de tot, pel treball dels equips docents. Lògicament, tot això requereix més recursos i també gestionar els que tenim amb criteris diferents, implica reforçar  l’autonomia de centre i el treball en equip dels docents. Caldrà doncs flexibilitat en la normativa i en la regulació i un acompanyament facilitador de l’administració i de la inspecció en el seguiment dels processos de transformació que es donen als centres.

Som éssers socials i educar implica educar en la convivència, en aprendre a viure junts. Educar a reconèixer i valorar tots els talents en totes les persones que ens envolten: és donar oportunitats a tots els infants i joves.