Un nou vincle família-escola per al proper curs

Aquest article s’ha publicat en el marc del projecte “Obrim l’Educació” impulsat per la Fundació Jaume Bofill.

3 experiències d’èxit. Què podem aprendre de la situació actual per repensar el vincle família-escola de cara al nou curs?

El confinament ha estat una bona oportunitat per posar en evidència que les famílies han de jugar un paper clau en la tasca educadora de l’escola. Els nivells de participació d’aquestes en els centres educatius són molt diversos. Són moltes les famílies que no es senten membres essencials de la comunitat educativa i també són molts els centres -i docents- que sovint ens sentim qüestionats o abordats des d’una lògica clientalista per part de les famílies.

En molts casos, la situació d’escola a casa ha apropat els centres educatius a les famílies, i les famílies als centres educatius. Fem d’aquestes provatures una nova forma de concebre la relació família-escola, aprofitem les reflexions d’aquestes setmanes per a dissenyar i prioritzar propostes que, el curs vinent, esdevinguin una oportunitat per a dotar de sentit el què anomenem comunitat educativa.

Escola Lluís Millet: adaptar-nos als codis i llenguatge de les famílies.

L’equip directiu de l’escola Lluís Millet confessa que aquestes setmanes han suposat una gran lliçó per a tothom. Abans de la situació de confinament resultava complex que una bona part de les famílies s’involucressin en el dia a dia de l’escola. “Aquest ha estat un temps de coneixença, de trobada, de compartir des del cor i, per fi, de tenir una visió conjunta envers els seus fills i filles. Han caigut els tòpics i els prejudicis i hem pogut veure més enllà, anant tots a una, donant valor, veritablement, a la tasca que li correspon a cadascuna de les parts.”

No disposar d’un entorn virtual d’aprenentatge ha estat un repte però no ha impossibilitat que el centre hagi establert canals per involucrar les famílies. A banda de seguir usant l’aplicació de missatgeria instantània TokApp per a les comunicacions oficials així com el correu electrònic i les carpetes de Google Drive per compartir les propostes amb l’alumnat, l’equip docent ha donat un nou impuls a la xarxa social Instagram. 

Aquest canal ha esdevingut essencial per implicar tota la comunitat educativa en el dia a dia de l’escola. Els pares i mares s’han fet seguidors de l’usuari d’Instagram de l’etapa educativa corresponent. A través d’aquesta xarxa, els i les docents han compartit diferents reptes a les famílies i també han fet retransmissions en directe on els infants i les seves famílies comentaven in situ.

El centre s’ha adaptat, doncs, als nous llenguatges, de fet a un llenguatge que les famílies podien compartir fàcilment perquè ja usaven Instragram en les seves vides personals i la barrera d’entrada, doncs, era baixa o nul·la. S’han compartit codis i s’han generat noves confiances. Juanjo Coca, director del centre, afirma “Hem entrat a casa seva, i ells i elles han entrat a casa nostra”.

De cara el curs vinent creuen fermament que la relació amb les famílies partirà d’una nova complicitat i enteniment. Ara tenen el convenciment que les famílies recolzen el projecte educatiu que, a més a més, el proper curs esdevindrà Institut-Escola, i requereix del suport de la comunitat educativa per seguir avançant en la seva proposta transformadora.

L’Escola Lluís Millet es proposa, ara sí, desenvolupar un entorn virtual d’aprenentatge pels cursos superiors (6è i 1er d’ESO) així com tenir un pla per implementar aquests espais a altres cursos en potencials nous períodes de confinament. Saben però, que serà imprescindible proposar sessions de formació d’aquestes plataformes per a famílies des del principi del curs per assegurar que comprenen i comparteixen l’ús de les eines. A més a més, fruit de l’èxit de les reunions virtuals amb famílies, es plantegen incorporar aquesta opció en tots aquells casos en que el desplaçament al centre sigui molt difícil, o inclús impossible.

Institut-Escola Daniel Mangrané: comunicar amb claredat el projecte educatiu i les propostes d’ensenyament – aprenentatge.

Dolors Queralt, directora de l’Institut-Escola Daniel Mangrané de Jesús-Tortosa, explica que “la no presencialitat i la necessitat de comptar necessàriament amb la implicació de les famílies en el procés d’ensenyament-aprenentatge ha requerit un esforç addicional de comunicació”.

D’una banda, les famílies han hagut de comprendre amb profunditat el projecte educatiu del centre per poder-ne ser còmplices així com per valorar les activitats globalitzades que potencien aprenentatges integrals. D’altra banda, la situació d’incertesa ha requerit una comunicació àgil de totes les novetats. Aquest doble objectiu s’ha concretat a través de 3 grans palanques:

  • Els pares i mares delegats. L’equip directiu ha proposat les sessions “#confiFAQSfamílies”, reunions amb els delegats de famílies que han estat els altaveus de les famílies a nivell de centre. Aquesta figura abans era només el contacte amb el tutor o tutora del curs però ha estat rellevant que, durant aquest període, esdevingués també la baula amb l’equip directiu. 
  • El centre impulsa el projecte “Fem camí”, que estructura la voluntat d’acompanyar en un projecte de vida que incorpora l’orientació personal i social així com l’acadèmica i professional de l’alumnat al llarg de tot el seu pas pel centre (3-16), on els pares i mares ja juguen un rol clau però, durant aquestes setmanes, el centre n’ha intensificat la implicació de les famílies. Senten que les setmanes de confinament han estat una oportunitat per comptar amb les famílies en la tasca d’orientació dels infants i joves a través de reunions de seguiment individualitzades.
  • L’equip del Daniel Mangrané ha desenvolupat diverses infografies que han il·lustrat les competències que s’ha prioritzat al llarg del tercer trimestre per cada etapa. Gràcies a aquests documents gràfics les famílies s’han convertit en un agent còmplice del procés d’ensenyament – aprenentatge ja que han comprès cap a on caminava el centre i, per tant, de quina forma podien involucrar-se, esdevenint d’aquesta manera una comunitat permanent d’aprenentatge, objectiu global del centre, més encara en aquesta situació. Aquí podeu veure algunes d’aquestes infografies i vídeos: Continuem #MakingMangrané, Acompanyament funcions executives, Pla d’obertura, Acompanyament emocional i Decàleg emocions.

Les setmanes de confinament han suposat una oportunitat per corresponsabilitzar les famílies en la tasca d’educar. La Dolors comparteix que el centre ha treballat de forma molt conscientment l’acompanyament emocional a les famílies, no només dels infants i joves.

Molts dels aprenentatges d’aquests dies esdevindran prioritats de cara els propers cursos. El centre es planteja:

  • reformular el rol de la tutoria, incorporant el concepte de cotutories, amb la possibilitat que el seguiment de l’alumnat amb les famílies no depengui exclusivament d’un sol docent, sinó que aquesta responsabilitat es comparteixi amb més membres de l’equip docent. 
  • orientar les xerrades “Parlem-ne”, que ja es venien programant per a famílies, per tractar aquells temes que han aflorat durant el confinament.
  • implementar un sistema de comunicació directe (una aplicació) amb les famílies que n’agilitzi el contacte més enllà dels canals com el whatsapp, l’email o les trucades.
  • reduir la bretxa digital de les famílies impulsant una “escola de famílies” que proposi càpsules d’alfabetització digital.

Institut de Sils: reorganitzar-nos i coordinar-nos com equip per atendre i implicar les famílies.

L’equip directiu de l’Institut de Sils argumenta que tenir un projecte educatiu especialment fort en el treball per projectes i l’acció tutorial ha estat bàsic en aquestes setmanes de no-presencialitat.

Tot i la complexitat dels entorns de les famílies del centre i assumint que la implicació de famílies en el cas de secundària sovint és un repte encara més important, l’equip del centre destaca dos grans aspectes pel que fa la implicació dels pares i mares en aquest trimestre tan diferent:

  • La capacitat de reorganitzar-se com a equip per donar resposta a les necessitats de personalització de l’alumnat. El claustre de l’Institut s’ha organitzat de manera que cada docent ha estat referent d’un grup de 10-12 alumnes. “Hem posat en pràctica tot allò que sempre hem dit que era la nostra tasca docent”. Aquesta nova organització ha permès als tutors, tutores i orientadores educatives dedicar el temps a fer seguiment a l’alumnat més vulnerable i a les famílies amb més dificultats o menys implicades en el dia a dia a l’Institut dels seus fills i filles.
  • La reflexió profunda del claustre en relació a les competències essencials a desenvolupar fins a final de curs. La priorització de les 5 competències a desenvolupar en els projectes d’aquests tres mesos ha permès enfocar bé les propostes i també comunicar amb claredat a les famílies què s’estava proposant. 

Fruit d’aquesta experiència, el proper curs l’equip es planteja comptar amb les famílies en la coavaluació de l’alumnat compartint des de bon inici de curs la rúbrica d’avaluació, és a dir, els criteris d’allò que esdevé clau que els joves desenvolupin al llarg del curs. Només si les famílies comprenen què s’està treball i què s’espera podran implicar-s’hi veritablement.